Durant la rutina del dinar, alguns infants van observar que els vidres mica en mica començaven a entelar-se. Això passava perquè a fora plovia i l’aire estava molt humit, mentre que dins del menjador feia més calor. L’aigua de l’aire es condensava sobre els vidres freds, formant petites gotes i fent que costés veure el paisatge exterior.
Mogut per la curiositat, en Max va passar el dit pel vidre i va començar a dibuixar-hi. Llavors va somriure, i tot seguit els altres infants es van aixecar de la cadira i també van començar a dibuixar. Dibuixaven tant amb el dit com amb un tovalló de paper, experimentant i expressant la seva creativitat. Quan van acabar, vam anar a llençar els papers al contenidor corresponent, treballant així la responsabilitat i el respecte pel medi ambient.
L’endemà, quan vam tornar al menjador, en Max va anar corrents al vidre per tornar a dibuixar, però com que les condicions climàtiques no eren les mateixes que el dia anterior, els vidres no estaven entelats. En Max em va dir: “Mercè, ara no va bé”, ho va tornar a provar i, finalment, es va asseure a la cadira per dinar.
Amb aquesta descoberta, els nostres infants han treballat diversos conceptes:
● Ciència: han observat com la temperatura i la humitat afecten els vidres i han conegut el fenomen de la condensació.
● Motricitat i creativitat: han practicat la coordinació ull-mà i han expressat idees a través del dibuix.
● Socialització: han compartit l’espai i l’experimentació amb els altres infants.
● Responsabilitat i medi ambient: han recollit els residus i han après la importància de reciclar i cuidar el nostre entorn.
Aquests moments, que sorgeixen de manera inesperada, imprevista i espontània, han de ser valorats molt positivament. L’actitud de l’adult és fonamental: ha de saber gestionar-los i respectar-los, i incorporar l’imprevist al dia a dia, perquè l’infant pugui descobrir a partir de la seva curiositat innata.