La tardor ja ha arribat a la nostra Llar i, amb ella, una visita molt esperada: la de la Maria Castanyera!

 El dimecres 28 d'octubre, al matí,  la Maria Castanyera ens va visitar ben guarnida amb el seu mocador, el cistell ben carregat i uns esclops de fusta molt bonics. 

Dins del seu cistell hi portava una sorpresa per a cadascun dels infants: una mandarina! Quina il·lusió!

Entre somriures, cançons i danses, vam gaudir moltíssim de la seva visita i vam viure moments plens de felicitat.

Moltes gràcies, Maria Castanyera, per venir a compartir aquesta estona amb nosaltres!

I la festa no va acabar aquí! A la tarda, l'AFA de la Llar va organitzar una bonica celebració per gaudir de la Castanyada amb els infants i les seves famílies.

Van preparar un berenar molt bo amb castanyes, coques, begudes... També vam poder gaudir de l'espectacle "Moixaines", a càrrec de Violeta Antó, que va omplir la tarda d'emoció i bon ambient.

Moltes gràcies, AFA, per fer possible aquesta festa! 

De bon matí, quan els infants van entrar a l'aula, es van trobar amb una gran sorpresa: un mosaic de tardor que les seves famílies havien creat prèviament com a dinàmica durant la reunió d'aula.

Quan el van veure, hi va haver diferents reaccions: alguns es van quedar uns segons observant-lo, mentre que d'altres de seguida s’hi van posar a jugar. De mica en mica, tots es van anar endinsant en aquest espai i van començar a experimentar lliurement.

L'activitat ens va deixar moments d'aprenentatge i joc molt rics i significatius:

• En Roc va agafar dos pals i una pinya i els va utilitzar com si fossin una bateria.
• La Dàlia va agafar un pal de bambú i una fulla, i va intentar introduir-ne la tija a dins del pal.
• L'Iker va integrar en la proposta elements de l'aula: primer va agafar el camió amb què tant li agrada jugar cada dia i el va començar a carregar de pals de bambú. Després, va anar a buscar el cotxet i el va carregar de pinyes i castanyes.

Tots i cadascun d’ells van experimentar amb les diferents pinyes i les diverses textures i mides de les fulles, ja fos agrupant les castanyes, els aglans o, simplement, mostrant-me amb molta il·lusió tot allò que anaven descobrint. En definitiva, van gaudir moltíssim d’aquesta activitat d’experimentació.

Les matemàtiques formen part del nostre dia a dia. En aquesta proposta  de joc de descoberta hem observat:

• Capacitat i quantitat: en carregar el camió amb pals o el cotxet amb pinyes i castanyes, els infants exploren quants elements hi caben, si el recipient és ple o buit, si encara hi poden posar més materials...
• Alineacions: en crear un camí amb castanyes, els infants exploren la disposició dels elements en l’espai.
• Agrupacions i classificacions: en fer grups de materials segons la tipologia (castanyes, aglans, pinyes...), els infants observen semblances i diferències i estableixen criteris de classificació.
• Mides, formes i precisió: en intentar introduir la tija de la fulla dins del pal de bambú, els infants exploren les mides i les formes dels materials, les relacions entre les seves dimensions i ajusten els moviments per aconseguir encaixar-los.
• Llenguatge i vocabulari: quan els infants mostren i anomenen els elements que troben, amplien el vocabulari relacionat amb els materials i les seves característiques.

Aquestes primeres setmanes han estat un temps de conèixer-nos, descobrir-nos i crear vincles de confianç.

 Amb calma, temps, paciència i respecte, cada infant va trobant el seu lloc: una mirada que reconforta, unes mans que acullen, una veu que es fa familiar, un espai que, a poc a poc, es converteix en el nostre espai.

 Hi ha qui observa, qui plora, qui necessita braços coneguts i qui s’atreveix de seguida a explorar.

 Cada infant té el seu ritme, i tots són vàlids.

 A poc a poc, les incerteses es transformen en confiança, els plors en somriures i les petites descobertes en grans conquestes: la primera rialla, el primer joc autònom, buscar l’educadora, explorar sense por o apropar-se a un altre infant.

 I en aquest camí, FAMÍLIES i LLAR caminem plegades, oferint seguretat, confiança i estima.

 Perquè abans d’explorar, jugar i aprendre, els infants necessiten sentir-se acollits, protegits i estimats.

 Hem començat a crear vincles, a descobrir-nos i a fer escola.

I això només és el principi....

Avui, a l’aula, s’ha viscut un petit però gran moment. A la rampa Pikler, dos infants han descobert una nova possibilitat de joc: han començat a fer lliscar diferents objectes pel pendent.
Cada baixada anava acompanyada de rialles i mirades de complicitat. A poc a poc, s’hi ha afegit un tercer infant, que ha aportat un nou objecte a l’experimentació compartida.
Un dels infants ha fet un descobriment significatiu: en posar un pot de vidre (d’aquests típics d’espècies) tombat, l’objecte no només lliscava, sinó que rodolava i baixava a molta més velocitat. Entre rialles i mirades atentes, els infants observaven com l’objecte arribava ràpidament al final de la rampa.

A partir d’aquesta descoberta, l’altre infant ha canviat la posició del seu objecte per comprovar si així baixava més de pressa. Davant la negativa, ha recorregut tota l’aula a la recerca d’un altre objecte de dimensions similars al de la seva companya. En trobar-lo, l’ha col·locat de la mateixa manera i l’ha fet rodolar, comprovant que el moviment es repetia. El joc s’ha convertit així en una exploració espontània de causa–efecte, velocitat i moviment.

Finalment, el moment ha anat evolucionant. Els infants han decidit fer lliscar els seus propis cossos pel cim de la rampa, integrant-se plenament en l’experiència. Més tard, una altra nena ha afegit un cotxe al joc i, a sobre del cotxe, hi ha col·locat una nina, creant una nova combinació i ampliant les possibilitats de joc simbòlic.

A través d’aquest joc lliure a la rampa Pikler, els infants han mostrat una gran capacitat d’observació, investigació i cooperació. Han explorat el moviment, la gravetat, la velocitat i la relació entre la forma dels objectes i la manera com es desplacen. Alhora, han compartit descobertes, han imitat accions i han après que investigar junts els ajuda a aprendre. La rampa s’ha convertit en un espai de recerca, joc i aprenentatge. Un exemple clar de com, a partir d’un material senzill, els infants construeixen aprenentatges profunds i significatius.

Durant la rutina del dinar, alguns infants van observar que els vidres mica en mica començaven a entelar-se. Això passava perquè a fora plovia i l’aire estava molt humit, mentre que dins del menjador feia més calor. L’aigua de l’aire es condensava sobre els vidres freds, formant petites gotes i fent que costés veure el paisatge exterior.
Mogut per la curiositat, en Max va passar el dit pel vidre i va començar a dibuixar-hi. Llavors va somriure, i tot seguit els altres infants es van aixecar de la cadira i també van començar a dibuixar. Dibuixaven tant amb el dit com amb un tovalló de paper, experimentant i expressant la seva creativitat. Quan van acabar, vam anar a llençar els papers al contenidor corresponent, treballant així la responsabilitat i el respecte pel medi ambient.
L’endemà, quan vam tornar al menjador, en Max va anar corrents al vidre per tornar a dibuixar, però com que les condicions climàtiques no eren les mateixes que el dia anterior, els vidres no estaven entelats. En Max em va dir: “Mercè, ara no va bé”, ho va tornar a provar i, finalment, es va asseure a la cadira per dinar.

Amb aquesta descoberta, els nostres infants han treballat diversos conceptes:
● Ciència: han observat com la temperatura i la humitat afecten els vidres i han conegut el fenomen de la condensació.
● Motricitat i creativitat: han practicat la coordinació ull-mà i han expressat idees a través del dibuix.
● Socialització: han compartit l’espai i l’experimentació amb els altres infants.
● Responsabilitat i medi ambient: han recollit els residus i han après la importància de reciclar i cuidar el nostre entorn.

Aquests moments, que sorgeixen de manera inesperada, imprevista i espontània, han de ser valorats molt positivament. L’actitud de l’adult és fonamental: ha de saber gestionar-los i respectar-los, i incorporar l’imprevist al dia a dia, perquè l’infant pugui descobrir a partir de la seva curiositat innata.

S’ha iniciat el procés per renovar una part dels membres del nostre consell escolar (RESOLUCIÓ EDF/2520/2025, de 30 juny, per la qual s'estableix el calendari i el règim del procés electoral per renovar els membres dels consells escolars dels centres públics i privats sostinguts amb fons públics).

El consell escolar és l'òrgan col·legiat de participació de la comunitat escolar en el govern del centre.  A la nostra Llar hi ha representants de diferents sectors: personal educatiu, pares/mares/tutors legals d'alumnes, ajuntament i direcció. Aquest curs hem de renovar els dos membres del sector de pares/mares/ tutors legals i un membre del sector de personal educatiu. Un dels membres del sector de pares/mares/tutors legals ja ha estat elegit per l’AFA i l’altre el podreu elegir entre tots els pares/mares/tutors legals de la Llar.

Calendari de la convocatòria  

Qui vulgui presentar la seva candidatura com a representant del sector de pares/mares/tutors legals ho haurà de fer per escrit dins del termini establert (s’haurà d’emplenar un document que podeu demanar a la direcció de la Llar).

Qui vulgui actuar com a supervisor/a ho pot comunicar a la direcció de la Llar.

És important la implicació de tots i totes. Us animem a participar-hi =)

(Famílies, us enviarem tota la informació per correu electrònic i la penjarem al plafó de la Llar)

 Podeu trobar més informació a:  https://educacio.gencat.cat/ca/arees-actuacio/centres-serveis-educatius/centres/consells-escolars-centres/