Avui, a l’aula, s’ha viscut un petit però gran moment. A la rampa Pikler, dos infants han descobert una nova possibilitat de joc: han començat a fer lliscar diferents objectes pel pendent.
Cada baixada anava acompanyada de rialles i mirades de complicitat. A poc a poc, s’hi ha afegit un tercer infant, que ha aportat un nou objecte a l’experimentació compartida.
Un dels infants ha fet un descobriment significatiu: en posar un pot de vidre (d’aquests típics d’espècies) tombat, l’objecte no només lliscava, sinó que rodolava i baixava a molta més velocitat. Entre rialles i mirades atentes, els infants observaven com l’objecte arribava ràpidament al final de la rampa.
A partir d’aquesta descoberta, l’altre infant ha canviat la posició del seu objecte per comprovar si així baixava més de pressa. Davant la negativa, ha recorregut tota l’aula a la recerca d’un altre objecte de dimensions similars al de la seva companya. En trobar-lo, l’ha col·locat de la mateixa manera i l’ha fet rodolar, comprovant que el moviment es repetia. El joc s’ha convertit així en una exploració espontània de causa–efecte, velocitat i moviment.
Finalment, el moment ha anat evolucionant. Els infants han decidit fer lliscar els seus propis cossos pel cim de la rampa, integrant-se plenament en l’experiència. Més tard, una altra nena ha afegit un cotxe al joc i, a sobre del cotxe, hi ha col·locat una nina, creant una nova combinació i ampliant les possibilitats de joc simbòlic.
A través d’aquest joc lliure a la rampa Pikler, els infants han mostrat una gran capacitat d’observació, investigació i cooperació. Han explorat el moviment, la gravetat, la velocitat i la relació entre la forma dels objectes i la manera com es desplacen. Alhora, han compartit descobertes, han imitat accions i han après que investigar junts els ajuda a aprendre. La rampa s’ha convertit en un espai de recerca, joc i aprenentatge. Un exemple clar de com, a partir d’un material senzill, els infants construeixen aprenentatges profunds i significatius.
Durant la rutina del dinar, alguns infants van observar que els vidres mica en mica començaven a entelar-se. Això passava perquè a fora plovia i l’aire estava molt humit, mentre que dins del menjador feia més calor. L’aigua de l’aire es condensava sobre els vidres freds, formant petites gotes i fent que costés veure el paisatge exterior.
Mogut per la curiositat, en Max va passar el dit pel vidre i va començar a dibuixar-hi. Llavors va somriure, i tot seguit els altres infants es van aixecar de la cadira i també van començar a dibuixar. Dibuixaven tant amb el dit com amb un tovalló de paper, experimentant i expressant la seva creativitat. Quan van acabar, vam anar a llençar els papers al contenidor corresponent, treballant així la responsabilitat i el respecte pel medi ambient.
L’endemà, quan vam tornar al menjador, en Max va anar corrents al vidre per tornar a dibuixar, però com que les condicions climàtiques no eren les mateixes que el dia anterior, els vidres no estaven entelats. En Max em va dir: “Mercè, ara no va bé”, ho va tornar a provar i, finalment, es va asseure a la cadira per dinar.
Amb aquesta descoberta, els nostres infants han treballat diversos conceptes:
● Ciència: han observat com la temperatura i la humitat afecten els vidres i han conegut el fenomen de la condensació.
● Motricitat i creativitat: han practicat la coordinació ull-mà i han expressat idees a través del dibuix.
● Socialització: han compartit l’espai i l’experimentació amb els altres infants.
● Responsabilitat i medi ambient: han recollit els residus i han après la importància de reciclar i cuidar el nostre entorn.
Aquests moments, que sorgeixen de manera inesperada, imprevista i espontània, han de ser valorats molt positivament. L’actitud de l’adult és fonamental: ha de saber gestionar-los i respectar-los, i incorporar l’imprevist al dia a dia, perquè l’infant pugui descobrir a partir de la seva curiositat innata.
En els primers any de vida, els infants van construint el seu coneixement a través de l’exploració i la manipulació dels objectes que troben al seu abast.
Per aquest motiu, hem posat un espai a l’aula, d’ampolles sensorials. Les ampolles sensorials ajuden a estimular els sentits i la curiositat dels més petits.
Amb aquest recurs tan senzill, els infants exploren i observen amb els sentits, que són la font d’informació més important en aquesta edat tan primerenca.
Les ampolles sensorials ofereixen i conviden a l’infant a observar, sacsejar, rodolar i manipular; així, tenen experiències riques en estimulació sensorial, afavorint el desenvolupament cognitiu, motriu, i emocional.
Objectius que aconseguim:
• Afavorir l’estimulació sensorial tant visual, auditiva i tàctil.
• Fomentar l’atenció i la concentració quan les observen.
• Promoure la calma i la regulació emocional, especialment amb les ampolles de moviment lent (les de purpurina, aigua i oli amb elements ).
• Fomentar la coordinació òculo-manual i el control a l’hora d’agafar-les.
La Maya ha descobert que l’ampolla rosa fa soroll (a dins hi ha picarols); llavors intenta agafar-la, li cau i rodola. Ella fa un gran esforç per arribar-hi (tot just comença a gatejar) i està molt concentrada i encuriosida pel moviment d’aquesta.
Aquest tipus d’experiències es basen en la pedagogia activa i en la importància del joc i de la manipulació com a base de l’aprenentatge.
Molts autors, entre ells Maria Montessori, ens parlen del fet que l’educació dels sentits ha de precedir la de la intel·ligència, perquè el desenvolupament intel·lectual es basa primer en les impressions que l’infant rep a través dels seus sentits.
L’educació sensorial és el fonament, la base del desenvolupament intel·lectual.
Cada vegada que a la Llar preparem un espai, ho fem amb molta cura: pensant els materials, la distribució, l’estètica... Tenim objectius concrets, però, com sempre, els infants ens sorprenen amb les seves descobertes!
Vam muntar l’espai de la tardor, un espai pensat per gaudir d’alguns elements característics d’aquesta estació, perquè els infants poguessin explorar i experimentar amb ells, fent aprenentatges significatius que els ajudaran a descobrir el món que els envolta.
És màgic veure com, a partir d’un espai, es poden generar tantes descobertes i aprenentatges! Han socialitzat, han fet joc simbòlic, han aparegut els diferents llenguatges: verbal, gestual, musical, matemàtic...
L’Aina, la Núria i l’Emma es maquillen davant del mirall. Les canyes es converteixen en pinzells, un recipient fa de paleta i les castanyes es transformen en el maquillatge. Quin joc simbòlic més bonic! Desenvolupen la creativitat, la imaginació i la capacitat de representar situacions de la vida quotidiana.
L’Aray fa una seriació amb les castanyes, mentre que la Lucia en posa moltes en una ouera i poques en una altra. Aquesta activitat, entre d’altres moltes coses, permet als infants començar a comprendre el concepte de comparació, fent correspondències quantitatives i seriacions. Identifiquen i comencen a entendre els principals quantificadors (molts, pocs...) . Això fomenta el raonament matemàtic d’una manera natural, espontània i divertida.
L’Ariadna i el Biel cooperen entre ells per posar objectes un dins l’altre, mentre que l’Aray i l’Iris comparteixen el moment d’omplir l’ouera de castanyes.
Els quatres infants estan, al mateix temps, socialitzant, aprenent a col·laborar, a respectar els torns, a valorar el treball dels altres... Aquestes experiències són fonamentals per al desenvolupament de la competència social (dominar les habilitats socials bàsiques, compartir emocions...).
En Liam i l’Elaia exploren diferents recipients posant-hi i traient-hi castanyes. Aquest joc heurístic fomenta el pensament crític i l’exploració de conceptes com el volum, la causa i l’efecte....
L’Iris utilitza les canyes per crear sons diversos (més intensos, més dèbils...). Fent aquests sons de manera especiada, seguida, lenta o ràpida comença a crear el ritme.
Amb aquesta activitat, l’infant desenvolupa el sentit rítmic, l’escolta activa i la capacitat d’expressar-se a través del llenguatge musical.
Com podeu veure, la veritable màgia d’un espai d’aprenentatge està en la capacitat que tenen els infants per imaginar, crear, descobrir, interpretar….
S’ha iniciat el procés per renovar una part dels membres del nostre consell escolar (RESOLUCIÓ EDF/2520/2025, de 30 juny, per la qual s'estableix el calendari i el règim del procés electoral per renovar els membres dels consells escolars dels centres públics i privats sostinguts amb fons públics).
El consell escolar és l'òrgan col·legiat de participació de la comunitat escolar en el govern del centre. A la nostra Llar hi ha representants de diferents sectors: personal educatiu, pares/mares/tutors legals d'alumnes, ajuntament i direcció. Aquest curs hem de renovar els dos membres del sector de pares/mares/ tutors legals i un membre del sector de personal educatiu. Un dels membres del sector de pares/mares/tutors legals ja ha estat elegit per l’AFA i l’altre el podreu elegir entre tots els pares/mares/tutors legals de la Llar.
Qui vulgui presentar la seva candidatura com a representant del sector de pares/mares/tutors legals ho haurà de fer per escrit dins del termini establert (s’haurà d’emplenar un document que podeu demanar a la direcció de la Llar).
Qui vulgui actuar com a supervisor/a ho pot comunicar a la direcció de la Llar.
És important la implicació de tots i totes. Us animem a participar-hi =)
(Famílies, us enviarem tota la informació per correu electrònic i la penjarem al plafó de la Llar)
Podeu trobar més informació a: https://educacio.gencat.cat/ca/arees-actuacio/centres-serveis-educatius/centres/consells-escolars-centres/