(Setmana del 13 al 16 de febrer )
Avui, DIVENDRES, 10 de febrer, ha arribat el Carnestoltes a la nostra Llar. Li hem donat la benvinguda i junts gaudirem d’una setmana plena de gresca i xerinola.
El Rei Carnestoltes ens ha portat un seguit de CONSIGNES que podrem seguir, si volem:
El 30 de gener, a la Llar, hem celebrat el Dia Internacional de la No-violència i la Pau. L'hem simbolitzat pintant-nos les mans de blanc i estampant-les en els vidres. Els valors de pau com l'estimació, el respecte, la solidaritat..., estan sempre presents a la nostra escola. Només d'aquesta manera podrem aconseguir un món millor!
"NO VULL MÉS ARMES QUE LES DE L' AMOR"
Gandhi
"O CAMINEM TOTS JUNTS CAP A LA PAU, O MAI LA TROBAREM"
B. Franklin
"LA PAU COMENÇA AMB UN SOMRIURE"
Mare Teresa de Calcuta
"LA PAU NO ES POT ACONSEGUIR MAI PER LA FORÇA"
A. Einstein
Els Reis de l'Orient han passat per la nostra LLar!
Quan hem arribat després de les vacances de Nadal, ens hem trobat regals a l'Aula Polivalent. Quina sorpresa! Mireu a la fotografia totes les coses que ens han deixat els Reis per poder viure amb elles un munt de sensacions.
GRÀCIES A L'AFA PER FER POSSIBLE L'ARRIBADA DE SES MAJESTATS =)
Aquests darrers dies han estat màgics a la Llar. Van arrribar els tions, els vam acaronar i alimentar durant uns dies i ahir ens van cagar un detall molt bonic. Avui, hem tingut una altra sorpresa, els Patges Reials han vingut a visitar-nos. Quina il·lusió!
El nostre passadís s'ha omplert de bons desitjos de part de totes les famílies. Moltíssimes gràcies =)
Desitgem que passeu unes Bones Festes de Nadal i que l'any 2003 ens permeti continuar compartint amb vosaltres un munt de moments.
“AVUI ÉS NADAL,
US VULL FER UN REGAL,
NO ES PETIT NI GRAN,
ÉS UN PETÓ GEGANT.”
Després d’aquestes primeres setmanes de familiarització, ja estem començant a enfortir els nostres lligams, a sentir-nos més segurs i a gaudir dels moments que passem a la Llar, jugant!
El JOC quina paraula més màgica, és el protagonista principal a la nostra Llar. Encara, a vegades, sentim a algú que ens demana: “Només juguen? Es passen el dia jugant, sense fer res més?”. Què volen dir amb aquests interrogants, que si els infants juguen, no aprenen, que si juguen, deixen de fer altres coses més importants?... Han de poder JUGAR en majúscules, perquè a través d’aquest plaer que és jugar esdevé l’aprenentatge, el coneixement. Jugant lliurement els infants s’expressen, se senten segurs, es relacionen, descobreixen, manipulen, proven, imiten, riuen, escolten... són feliços. El joc és vida! Com diu Francesco Tonucci “Tots els aprenentatges més importants de la vida es fan jugant”.
Però, darrere d’aquest joc, l’adult té un paper importantíssim. Ha d’acompanyar, ha d’observar, ha de planificar, ha de reflexionar, ha de modificar, ha de documentar, ha d’avaluar... L’adult hi ha de ser! D’aquesta manera, amb la nostra presència respectuosa podrem donar als nostres infants tot allò necessari perquè vagin creixent. Us convidem a JUGAR, SOM-HI!
Ahir, al matí, a la nostra Llar, vam celebrar, amb els infants I2, amics de la UNESCO de Girona i personalitats del nostre Ajuntament, la 16a edició del projecte “Plantem la PAU”. L’arbre que hem plantat és un avellaner. A partir d’ara, el nostre pati, formarà part del gran recorregut dels jardins de la PAU! Anirem tenint cura del nostre avellaner perquè vagi creixent i ens recordi sempre la PAU i els seus valors. Volem agrair a tots els assistents a l’acte la seva presència i especialment a la cassanenca Carme Muñoz, que ens ha portat l’avellaner i ens ha llegit un preciós poema dedicat a l’arbre i al nostre centre educatiu.
Els Amics de la UNESCO de Girona ens expliquen perquè s'ha triat aquest arbre representatiu, l'avellaner:
"(...) Per què un avallaner? Potser perquè és un arbre modest -alguns en diuen arbust- i prou nostrat; potser perquè les seves branques joves són molt flexibles i s'usen per fer cistells i els cèrcols de les bótes de vi; potser perquè els seus fruits, les avellanes, tenen un alt valor nutricional, redueixen els nivells de colesterol o combaten el cansament i la fatiga; potser perquè també les podem trobar en moltes de les nostres salses i pastissos; perquè ens porta moments enyorats de la infantesa. Perquè ens cal modèstia i no pas orgull; perquè cal que ens sapiguem adaptar a les noves situacions; perquè ens cal no defallir en l'esforç per defensar i promoure la cultura de la pau, que volem present arreu. (...)"