Avui, a l’aula, s’ha viscut un petit però gran moment. A la rampa Pikler, dos infants han descobert una nova possibilitat de joc: han començat a fer lliscar diferents objectes pel pendent.
Cada baixada anava acompanyada de rialles i mirades de complicitat. A poc a poc, s’hi ha afegit un tercer infant, que ha aportat un nou objecte a l’experimentació compartida.
Un dels infants ha fet un descobriment significatiu: en posar un pot de vidre (d’aquests típics d’espècies) tombat, l’objecte no només lliscava, sinó que rodolava i baixava a molta més velocitat. Entre rialles i mirades atentes, els infants observaven com l’objecte arribava ràpidament al final de la rampa.
A partir d’aquesta descoberta, l’altre infant ha canviat la posició del seu objecte per comprovar si així baixava més de pressa. Davant la negativa, ha recorregut tota l’aula a la recerca d’un altre objecte de dimensions similars al de la seva companya. En trobar-lo, l’ha col·locat de la mateixa manera i l’ha fet rodolar, comprovant que el moviment es repetia. El joc s’ha convertit així en una exploració espontània de causa–efecte, velocitat i moviment.
Finalment, el moment ha anat evolucionant. Els infants han decidit fer lliscar els seus propis cossos pel cim de la rampa, integrant-se plenament en l’experiència. Més tard, una altra nena ha afegit un cotxe al joc i, a sobre del cotxe, hi ha col·locat una nina, creant una nova combinació i ampliant les possibilitats de joc simbòlic.
A través d’aquest joc lliure a la rampa Pikler, els infants han mostrat una gran capacitat d’observació, investigació i cooperació. Han explorat el moviment, la gravetat, la velocitat i la relació entre la forma dels objectes i la manera com es desplacen. Alhora, han compartit descobertes, han imitat accions i han après que investigar junts els ajuda a aprendre. La rampa s’ha convertit en un espai de recerca, joc i aprenentatge. Un exemple clar de com, a partir d’un material senzill, els infants construeixen aprenentatges profunds i significatius.